Articles

He llegit unes declaracions d’uns joves a propòsit de les mesures anti crisi i m’he fixat en una que deia “no volem viure pitjor del que han viscut els nostres pares“. Gairebé al mateix temps, un informe sobre la petjada ecològica, és a dir sobre els recursos del planeta Terra que gastem per viure com vivim, fa notar que el conjunt de la humanitat necessitaríem l’equivalent a dos planetes si seguim amb el nivell de consum actual. Amb una Terra no en seria suficient però la paradoxa és que no en tenim una altra. És per això que les declaracions del jove que diu que no vol viure pitjor que els pares, cal puntualitzar-les. No és que en un futur immediat tinguem que viure pitjor sinó que és necessari que visquem d’una altra manera. La crisi, precisament, hauria d’haver-se aprofitat com una oportunitat per anar transformant les pautes econòmiques, per canviar la manera de produir i la manera de consumir. L’especulació financera i el consum per damunt de les possibilitats, ha sigut la causa principal de la crisi i en molts casos, el cas valencià per exemple, s’ha afegit la bambolla immobiliària. Doncs bé, no es veu que hom pose mesures per reorientar aquests aspectes. Es vol superar la crisi injectant diners a empreses financeres i que torne la societat del consum excessiu irracional i depredador que hem viscut.

El cas és que eixe mateix consum és el que està esgotant el planeta Terra. I la manera de distribuir els productes també hi contribueix, amb un transport que gasta molta energia, entre altres coses.

Així és que, orientar l’economia en un sentit diferent hauria de ser una prioritat de tots: els responsable polítics, els responsables econòmics i la ciutadania. Per exemple afavorint el consum de productes de proximitat, i promovent les formes netes de produir com l’agricultura ecològica, els productes reciclats, les energies renovables… tot un altre plantejament. I els joves han de saber que no poden viure de la manera consumista que han viscut els seus pares. Ni millor ni pitjor, simplement han de viure de manera diferent.

Farà uns dotze anys vaig llegir unes declaracions d’ Umberto Ecco on deia que si els xinesos usaren paper higiènic com l’usem els occidentals, prompte arribaria un moment que no hi hauria prou arbres al món per fer tot el paper necessari. I si jo ara recorde eixos comentaris és perquè del darrer “Informe sobre l’estat del món” que anualment realitza el Worldwatch Institut, gairebé es pot deduir que el moment ja ha arribat. El Worldwatch és un prestigiós organisme independent de recerca, que treballa per una societat justa mediambientalment sostenible.

La situació és la següent: éls països desenvolupats hem assolit un nivell de consum tan alt que fem minvar enormes quantitats de recursos naturals i energètics, alhora que provoquem una gran quantitat de contaminació i residus de tot tipus. Si la situació s’ha pogut mantindre molt de temps i el consum ha pugut anar pujant, és perquè la major part de la humanitat, en situació de desenvolupament, no ha accedit al mateix tipus de vida i per tant no ha consumit. Però en l’actualitat l’Índia i la Xina estan protagonitzant unes transformacions econòmiques tan impressionants que estan afegint-se al món industrialitzat com a grans consumidors de recursos i com a contaminadors d’ecosistemes interiors i exteriors. Perquè, clar, havent assolit un nivell de desenvolupament econòmic remarcable, el model de consum que estan seguint és el nostre, el de la societat consumista depredadora amb els bens de la Terra. Qui els ho pot negar si els ho hem ensenyat nosaltres…? Amb l’agravant que ells en són més: 1.297 milions d’habitants a la Xina i 1.080 a l’Índia, mentre que a Europa en som 457, al Japó 128 i als EUA, 294.

La situació és ben seriosa. Ho vam poder comprovar la setmana passada en la presentació, organitzada per AVEADS, del llibre sobre l’estat del món amb l’Informe esmentat més amunt, que cada any edita UNESCO Catalunya. Llegiu-lo.