Articles

Canvi climàtic

Levante EMV.

Fa i farà calor. Diuen que més que altres estius. Però estem a juliol i això és el que toca. Una altra cosa és saber que en cinquanta anys la temperatura mitja a Espanya ha pujat 0’68º. A nivell mundial la pujada ha sigut semblant i això, com tantes vegades hem comentat, és una mala notícia. Perquè és una de les moltes proves de la irreversibilitat del canvi climàtic.

Durant aquests dies, a Berlín, s’han reunit representants de 35 països per tal d’arribar a acords previs que puguen aplanar el camí en la propera cimera del clima que tindrà lloc el mes de Novembre a Sudàfrica. No podem dir que les cimeres en qüestió hagen sigut un èxit, més enllà dels acords de Kyoto (que en molts casos no s’han acomplit) I també això és una mala notícia perquè els efectes del canvi climàtic són una realitat i reclamen remei urgentment. Però la greu crisi econòmica que patim ha tret de l’actualitat la crisi climàtica i ha amagat la realitat greu que comporta. Ha amagat fins i tot, que ambdues crisis comparteixen una mateixa causa que és el tipus de societat que vivim, que per produir i per consumir utilitza quantitats ingents de combustibles fòsils i esquilma els recursos naturals.

El cas és que la crisi econòmica era una bona ocasió per repensar la societat i l’economia. Per produir de manera menys agressiva amb el medi ambient, per promoure formes de vida menys consumistes i menys malbaratadores d’energia, per fer de la necessitat virtut. Però es vol remuntar la crisi tornant a les formes de producció i de consum anteriors i això no és possible. Si s’arriba a un inici de solució serà una eixida de la crisi en fals perquè persistirà el problema de l’energia, el problema de les deslocalitzacions, el problema dels stocks immobiliaris, el problema de la falsa economía basada en l’especulació financera… Havia que haver repensat la societat, sí . I actuar tenint molt clares dues coses: que no es pot consentir la pobresa i les enormes diferències socials i que la desfeta ambiental, amb el canvi climàtic com el problema més rellevant, és greu. Ambdós factors per molt que s’amaguen apareixeran i reapareixeran amb força. I cal una altra economia i una altra manera de viure per començar a solucionar-los.

Levante EMV.

Aquests dies ha fet un poc de fred però res que puguem considerar anormal per a un mes de gener. En canvi fa unes dues setmanes les temperatures eren més bé altes per a l’època que estem. Això no té importància, el temps funciona així. El que ha de preocupar-nos són les dades globals que ha donat la NASA i que fan referència no al temps, sinó al clima. Dades com que l’any passat —a pesar d’haver sigut refredat pel fenòmen meteorològic conegut com “La Niña”— i l’any 2005, van ser els més calorosos de tots els que estan registrats. I que la darrera dècada, la temperatura va augmentar el mateix que havia augmentat en les dos dècades anteriors. Aquesta agència espacial també ens ha dit que el promig de la temperatura de la Terra ha augmentat 0’8 º des de l’any 1880. Però els dos terços d’aquesta pujada s’han produït a partir de 1975. Si els números no ens diuen res, podem mirar els mapes que la NASA ha elaborat, on els colors van variant, del verd al roig, d’acord amb el canvi de temperatures en els diferents anys (podeu entrar a http://climate.nasa.gov/warmingworld i a http://www.giss.nasa.gov/).

Els experts venen anunciant de fa temps —i aquesta columna se n’ha fet ressò moltes vegades— que l’escalfament de la Terra avança i aquest canvi climàtic és un fet de conseqüències greus. Així és que no ens podem permetre actuar com si no passara res. La passada reunió internacional de Cancun va aportar algun xicotet avanç en el compromis d’adoptar mesures reductores de l’emisió de gasos d’efecte hivernacle. Però mai no en serà prou i la ciutadania n’hem de ser ben conscients. Per això hauríem de refusar la cultura del petroli que tenim tan arrelada, ja que en gran part és responsable de la situació. I, entre altres coses, no estaria mal que manifestàrem el nostre refús a les prospeccions petrolíferes que Noruega i Rusia estan fent en l’Àrtic aprofitant el desgel produït, precisament, per l’escalfament global. I que fórem crítics amb les prospeccions que es faran davant de casa nostra. Que ja està bé d’amagar el cap davall l’ala i voler ignorar la realitat. No es tracta de ser alarmistes però sí de ser responsables.

Levante EMV.

Poca gent sap que el 29 de novembre va començar a Cancun, i encara continua, la cimera sobre el Canvi Climàtic. Per als mitjans de comunicació, el tema climàtic ha passat a un lloc poc rellevant i els governants tenen centrada la seua preocupció en fer front a la crisi econòmica amb mesures conjunturals que no tenen en compte la greu degradació ambiental que patim. Però la realitat és que el canvi climàtic és el problema més greu que té actualment la humanitat, perquè és un problema que continua agreujant-se i cada vegada ens queda més poc temps per a rectificar. Tant és així que, suposant que ara mateix es prengueren totes les mesures necessàries per evitar-lo, durant uns anys encara continuarien els efectes negatius i seguiria  pujant la temperatura mitja de la Terra a causa de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI). Els experts preveien que per a l’any 2.050la temperatura  podia augmentar en 2º, en el millor dels casos Però si no es posen mesures fermes, per a eixe any la pujada de temperatura pot arribar a 6 o 8 graus i això seria catastròfic. Per a que l’augment de temperatura des del 1990 fins  el 2050 es mantinguera en 2º, en el moment present hauria d’haver pujat, com a màxim, 0’6º. Però la realitat és que la temperatura mitjana des d’aquell any, ha augmentat  0’75º. Una mala situació.

Per tant, és necessari acabar amb les emissions de GEI. En aquest sentit hem de saber que al País Valencià, tot i que les emissions de GEI dels dos darrers anys van disminuir en un 11%,  des de l’any 1990 cap ací l’augment ha sigut  d’un 75%  mentre que al conjunt d’Espanya, en eixe temps han augmentat un 28’5 %. A casa nostra, el principal causant d’aquest augment és el transport, que emet el 45 %  del total de GEI.

Per tot això, les mesures anti-cris econòmica de tots els països, s’haurien de basar especialment en la potenciació d’una economia verda i en l’adopció de mesures de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic. A Cancun, l’acord entre els  mandataris del món per a la reducció de GEI hauria de ser una realitat, perquè és necessari i urgent. Ni el meu net , ni els vostres, tenen per què pagar  les conseqüències, molt greus, de la inconsciència d’una humanitat que sembla no saber cap on va.

Levante EMV.

Segons el darrer informe de CCOO sobre l’emissió en Espanya de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera,  es constata que els anys 2008 i 2009  hi van suposar una important disminució. Si el 2008 va haver un 7’7% menys d’emissions respecte l’any anterior, el 2009 van ser un 8’7 % menors que el 2008. Si aquesta tendència es consolidara, s’estaria pròxim a aconseguir els objectius de Kioto i per això cal analitzar bé la situació.

La primera causa de l’esmentada disminució, com podem imaginar, està en la crisi. En disminuir l’activitat econòmica disminueix el consum d’energia i per tant es redueix l’ús de combustibles fòsils causants de les esmentades emissions. El consum d’electricitat el 2009 va caure un 4’4% i també va disminuir l’ús del vehicle privat i del transport per carretera que va suposar la reducció d’un 5’2% en les emissions. Pot ser algú pensarà que quan es produisca la recuperació econòmica forçosament tornaran a pujar les emissions, però això  no ha de ser així necessariament. És important saber que l’ús de les energies renovables, sobretot l’eòlica, ha tingut un paper reductor aquests dos anys, cobrint el 23’4 % de generació d’electricitat. En el territori de l’estat espanyol les renovables, en 2008/2009, han evitat l‘emissió a l’atmosfera de més de 36 milions de tones de CO2. Així és que la potenciació al màxim d’aquestes energies, així com polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica, han de ser un objectiu també en el periode de recuperació econòmica. En l’actualitat hi ha un consens social suficient per ser rigorosos en l’aplicació de les mesures fermes per a la necessaria reducció de GEH, perquè els efectes irreversibles que provoca el canvi climàtic són tan greus que ningú no pot ignorar-los. I mitigar eixos efectes és tasca imprescindible a la que s’ha d’abocar tothom. En aquest sentit torne a repetir el que deia la setmana passada: hem de mirar cap a noves pautes econòmiques per a una altra manera de viure on consumisme no siga sinònim d’èxit o felicitat. Tindre més no és viure millor. I cap ací hem d’anar.

Levante EMV.

D’ací a una setmana començarà a Copenhague la Cimera contra el Canvi Climàtic. És aquesta una reunió internacional de governants absolutament necessària per adoptar polítiques comunes i definitives dirigides a mitigar –que no eliminar perquè ja no és possible- el canvi climàtic que estem vivint. Però els ciutadans i ciutadanes mirem amb desconfiança aquest fet. D’una banda hi ha les contradictòries declaracions d’Obama que tem –no sense motius- que el Congrés del seu país deixe sense efecte qualsevol compromís que puga adquirir respecte la reducció de gasos hivernacle, tal com ja van fer amb el Protocol de Kyoto que havia signat Clinton. D’altra banda la desconfiança prové també dels posicionaments negatius de determinats països emergents que basen el seu creixement econòmic en activitats generadores d’altes emissions de CO2. Sense oblidar el paper de petrolieres poderoses i d’altres lobbys que obtenen grans beneficis en activitats afavoridores del canvi climàtic.

Però precisament per això, la societat civil ha de multiplicar els seus esforços per reclamar un canvi dràstic en els actuals models de producció i consum que ens han dut – i no és exagerat dir-ho- a una situació d’emergència mundial. Fins el punt que per a l’any 2050, cal haver reduït un 85% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle si volem aconseguir que la mitjana de pujada global de les temperatures no passe de 2º. Superar aquesta pujada seria situar-se en una situació de catàstrofe de gran abast.

I no ens hem d’enganyar: adoptar mesures reals i positives per combatre el canvi climàtic implica una transformació en la nostra manera de viure. Hem de replantejar-nos el concepte de benestar, la manera de consumir, la manera de desplaçar-nos, la manera de traballar i de viure l’oci. I exigir que es camine amb rapidesa cap a una economia sostenible que, alhora, és també l’única solució a la crisi econòmica global. La crisi econòmica, la crisi social i la crisi ambiental i climàtica que vivim tenen unes mateixes arrels que no són altres que el sistema de producció i consum, esdevinguts absolutament insostenibles i destructors.

Levante EMV.

El meu net, que ja té tres anys, canta una cançó que li han ensenyat a l’escola. Diu: “Arriba la Tardor, cauen les fulles dels arbres i adéu a la calor…“. Durant unes setmanes la cançó no ha concordat amb la realitat del temps actual: ha fet calor i els arbres han continuat verds. I em pregunte com podré explicar al xiquet que la cançó era realitat abans. Que la realitat d’ara és que la temperatura mitjana global de la Terra ha pujat i seguirà pujant i que el mes de novembre que estem vivint els valencians, és el més càlid dels darrers cinquanta anys. No sé com podria dir-li que ara la Tardor és curta i que a l’hivern fa menys fred, que per això alguns animals que hivernaven ja no ho fan i que algunes migracions d’aus també han variat. I sé que si d’ací a uns anys, si arriba el moment de parlar del desgel que s’està produint a l’Antàrtic, ho faré amb la tristor d’haver-li d’explicar que l’acció humana ha produït un canvi climàtic de conseqüències greus que ja patim però que serà pitjor per a la seua generació.

No obstant, allò més difícil seria haver d’explicar que, conegut i comprovat el problema, la generació dels seus avis i la dels seus pares, han sigut incapaces de posar mesures per minorar-lo. Seria terrible haver-li de dir que poderosos interessos econòmics i la inconsciència i la irresponsabilitat de molts, han impedit l’adopció dels mitjans necessaris per disminuir o retardar aquest canvi climàtic.

Des de fa pocs dies, l’arbre de davant de casa va perdent les fulles. Quan bufa un ventet suau, les fulles cauen a terra com si foren una pluja groga. El meu net ho contempla i riu. I es posa a cantar “…cauen les fulles dels arbres i adéu a la Tardor“. El fa feliç comparar allò que veu, amb les paraules de la cançó. Ha trigat vora dos mesos, des que començà la Tardor, a que la cançó fóra realitat.

I jo pense en la Cimera de Copenhague que començarà el dia 7. El meu net i els xiquets de la seua generació tenen dret a un bon clima, perquè tenen dret a un bon medi ambient i a una bona vida. Les generacions adultes actuals som responsables del que a ells els passarà i la cimera de Copenhague és ja una de les darreres oportunitats.

Levante EMV.

Ahir es van celebrar accions en diversos països, en senyal d’adhesió a la campanya “Una Crida d’Atenció Global pel Clima“. Van ser unes 2.500 les activitats, que es realitzaren arreu del món (també a València) dins del mateix dia, amb l’objectiu de cridar l’atenció de governs i ciutadania per tal que s’adopten tot tipus de mesures urgents que ajuden a mitigar els efectes, ja ineludibles, del canvi climàtic.

Avui, a tot arreu  excepte a València, se celebra el dia sense cotxe, dins de la “Setmana Europea de la mobilitat” que pretén limitar la circulació de vehicles privats per les ciutats en favor del transport públic.

Ahir, avui i sempre es necessari parar atenció sobre la problemàtica mediambiental que l’acció humana ha  generat. El canvi climàtic i les seues greus conseqüències, que ningú no posa en dubte,  s’estan instal·lant sobre un planeta que ja estava ferit per la contaminació, per la deforestació, per l’ocupació salvatge del territori…. Amb l’escalfament global, tot s’agreuja  i es fa patent la urgència d’adoptar mesures efectives que ajuden a minimitzar els impactes. La principal mesura consisteix a reduir al màxim les emissions a l‘atmosfera de CO2 i d’altres gasos. Per això és urgent limitar el transport que és l’emissor de CO2 que més ha crescut des de 1990. A tot l’estat espanyol les emissions procedents dels vehicles representen un 25 % del total mentre que a la Comunitat Valenciana aquestes suposen encara més: un, 36%.

Doncs bé, tot i la gravetat del problema, la Generalitat Valenciana després d’haver anunciat  a bombo i plateret la creació d’un Centre mundial de Gestió contra el Canvi Climàtic, aquest no ha vist la llum, ni tampoc una anomenada “Comissió d’experts”. Mentre que una “Comissió Parlamentaria per a l’estudi del Canvi Climàtic”, ha sigut disolta sense haver-se reunit mai.

Per la seua banda l’Ajuntament de València, amb molt de desencert,  es va permetre traslladar la celebració del dia sense cotxes a diumenge passat. Com si desplaçar-se en bicicleta, a peu o en transport públic fóra un caprici que només es pot exercir en dia de festa.

Levante EMV.

Fa calor i això no és cap novetat a l’estiu. Ni ho és que la calor forta haja començat a la primavera, ni té per què considerar-se estrany que alguns dies la temperatura siga extraordinariament alta. Però la gent diu que no és normal, que de dies molt càlids en fa ara més que abans. I la compra de ventiladors i d’aparells climatitzadors, des del fortíssim estiu de l’any 2003, s’ha disparat. Així és que ens preguntem, ¿s’hi tracta d’apreciacions subjectives o d’una realitat? Dissortadament la resposta ens la donen les dades objectives (veure el IV Informe de IPCC): la temperatura mitjana global de la terra ja ha pujat 0’8ºC en els darrers cent anys i per a finals del present segle, el Massachusets Institute of Technology, preveu una pujada d’entre 5 i 9 graus.

Sí, el canvi climàtic ens ha visitat de manera desagradable i continuarà fent-ho. I serà pitjor si no es prenen amb urgència les mesures per a la reducció dràstica d’emissions de CO2 i d’altres gasos d’efecte hivernacle.

Però jo ara vull comentar l’aspecte de l’adaptació. La humanitat ha de prendre mesures per adaptar-se a la nova realitat climàtica. En el nostre cas cal que, alhora que busquem solucions naturals viables com la de fugir i protegir-nos del sol, beure més, remullar-nos i disminuir l’activitat física en hores punta, el nostre cos vaja adaptant-se a poc a poc, a temperatures més altes, al nou clima, en definitiva.

D’altra banda cal una adaptació col·lectiva per exemple racionalitzant els horaris d’activitat i de descans, i, sobretot, adaptant els espais on viure i estar. Menys asfalt, més ombra i més espais verds refrescants. I construccions adequades. Els llocs on vivim han d’estar, a més d’aïllats tèrmicament, ben orientats a fi de permetre corrents d’aire i poca entrada de sol a l’estiu. Dons bé, són incomptables els habitatges i locals orientats només al sud o a l’oest, amb poc trànsit d’aire i amb l’ús de vidre en balcons i tancaments. Són com hivernacles i els seus usuaris s’hi protegeixen tancant-s’hi i posant l’aire condicionat. Aquest gasta energia, s’emet CO2 i continua així l’espiral d’escalfament global.

Levante EMV.

Ell apareix en la foto al costat de Václav Klaus, amb la mà dreta al pit i els dits amagats davall la solapa de la jaqueta, al més pur estil Napoleó. Com a imatge de fons, es veu una reproducció fotogràfica del planeta Terra. Ell és Aznar i la foto va ser feta en la seu de la FAES quan el president xec hi va anar per presentar el seu llibre que nega el canvi climàtic i l’ex president espanyol li va fer d’introductor i avalador ideològic. Tots dos, Klaus i Aznar, formen part del grup d’il·lustres neoconservadors negacionistes convocats fa poc per l’Institut Hearland a una reunió a Nova Iork, a fi de refermar-se en les seues tesis. Però després d’haver confirmat l’assistència i d’haver aparegut als cartells inicials, Aznar s’hi va retirar. Diuen que li ho va demanar el PP espanyol per no vore’s perjudicat, ja que a Europa, a hores d’ara, gairebé ningú del seu grup – ni tampoc de cap altre- nega el canvi climàtic com a realitat i problema greu creat per l’acció humana. Les discrepàncies hi aparéixen a l’hora d’aplicar les solucions i acomplir el protocol de Kioto.

Per tant, esdevé necessari que la conferència sobre canvi climàtic que tindrà lloc a desembre a la ciutat de Copenhague, tinga èxit i que els 192 països que hi assistiran siguen capaços d’acordar i aplicar mesures importants per a reduir, abans de l’any 2.050, en més d’un 80% les emissions de CO2 (prenent com a referència les emissions produïdes en 1990).

I per tal de començar a fer pressió ciutadana mundial, diferents grups encapçalats per WWF, proposen una apagada de llums per al proper dissabte dia 28, de 20’30h. a 21’30h. De moment ja s’hi han involucrat més de 1000 ciutats de 80 països que apagaran monuments i llocs oficials. Els ciutadans i ciutadanes també ens hi hem d’afegir. Que l’escalfament de la Terra no és cap broma.