A cau d’orella (Cartes a Roser)

Llibre de pensament que constitueix un assaig juvenil. Dirigit bàsicament a joves constitueix no obstant, una lectura útil i interessant per a tot tipus de lector.

A través d’unes cartes a la seua filla Roser, l’autora explica les incògnites i les esperances del món que ens envolta amb la intenció de compartir unes reflexions i encetar un diàleg intergeneracional. Ho fa a partir de la narració de vivències personals les quals li serveixen per aportar informació, interpretar-la i per transmetre emocions individuals però també emocions col·lectives perquè entén que aquestes també formen part de la història.

Amb sinceritat, sense dogmatismes ni maniqueismes i sense amagar la perplexitat o els dubtes que algunes qüestions li provoquen, dedica els primers capítols a explicar que fou el franquisme i la transició política, hi parla de canvis, de democràcia, d’història i de llengua. A continuació dirigeix la mirada a qüestions com les guerres, la violència, els mitjans de comunicació, la pobresa al món i al fet de ser dona així com a algunes lluites ciutadanes que han esdevingut referents per als moviments socials.

Dotat d’un llenguatge intimista i tendre, A cau d’orella (Cartes a Roser) és des de la seua publicació un important referent per a molts adolescents i joves valencians.