Aigua en cistella

Novel·la de caire intimista, plena d’evocacions d’un món de sentiments i sensacions diverses: estimes i rancúnies, tendresa, colors, olors, crits, silencis…

Isabel, la protagonista, ja en una etapa avançada de la seua vida i en un retir tranquil, és visitada per uns desconeguts que tenen la intenció de descobrir l’experiència vital d’aquesta dona a qui localitzen, encuriosits, seguint el rastre d’uns antics papers que deixà escrits un oncle seu, enamorat d’ella en silenci. Aquests textos són el contrapunt a la narració d’Isabel que, en forma de monòl·leg àgil, ajuden a descobrir la senzillesa i la sensibilitat d’una dona que a més de treballar de criada des de la seua adolescència, ha de saber encaixar les proposicions de l’amo. Tot i fer el possible per mantenir la dignitat, la fugida a Barcelona i a Montpellier, en la darrera part del llibre, acceleren els esdeveniments cap a un final on l’amor i el dasamor en seran protagonistes.

Tot i aquestes dues ciutats com escenaris finals, l’escenari que marca la vida d’Isabel i on es desenvolupa la major part de la narració és València, una ciutat cridanera i tanmateix plena de grans silencis, en temps de postguerra.

Amb un llenguatge senzill però ric i ple de tendresa, la lectura del llibre ens aporta la visió social d’un moment històric i tot un conjunt de sensacions suaus i profundes que marquen un estil àgil i poètic alhora.