Sentència Camps

Levante EMV. 15 de Setembre de 2009

L’estiu, que ja va costera avall, entremig de la calor ens ha estat portant les notícies que no fan vacances. I entre aquestes, la resolució del TSJ valencià que, tal com molts intuïem, arxivava el cas del President Camps sobre delicte de suborn impropi. Lògicament aquest fet va pujar l’eufòria del PP que, com sol fer, va accelerar  l’aparell demagògic i posà en boca de Ricardo Costa paraules com aquestes: “S’ha acabat la persecució a que ens tenien sotmesos els qui estan en contra dels interessos dels valencians”. És a dir ells, els nostres mandataris, diuen que encarnen els nostres interessos i qui mostra que han rebut regals de persones i empreses amb les que treballen —la qual cosa no nega la sentència judicial—, ho fa perquè és enemic dels interessos valencians.  Vaja, que segons ells, els nostres interessos consisteixen a mantenir unes empreses corruptes dirigides per personatges esperpèntics beneficiàris de contractes de les institucions polítiques valencianes (de vegades fraccionats i concedits a dit) I a més, volen fer vore  que els interessos dels valencians passen perquè ningú no denuncie que el  nostre President (i altres càrrecs) rep regals, (es considere o no delicte acceptar-los)  procedents d’eixos personatges esperpèntics, alhora amics íntims.

És greu voler fer confondre els interessos particulars i polítics amb els interessos generals, perquè eixa és una de les característiques del món feixista.

Les lleis poden ser susceptibles d’interpretacions diverses, i en aquest cas hi ha el vot particular que ha emès el tercer magistrat del TSJ que ha vist el cas, a més  d’altres anàlisis jurídiques. Alguna d’aquestes anàlisis fa notar que, si aquest cas senta jurisprudència, ja poden anular la condemna imposada a un guàrdia civil per acceptar la invitació a unes copes que li havia pagat l’amo d’un puticlub. Si s’hi senta jurisprudència, funcionaris i polítics tenen legalment la porta oberta a rebre regals i “agraïments”, sempre que siga de manera indirecta.

En qualsevol cas, delicte o no, quina manca d’ètica i quin mal exemple!