Senyor president

Levante EMV. 11 de Febrer de 2003

“Senyor president: us escric una carta que potser llegireu si teniu temps” No, no sóc jo qui la escric. Aquestes paraules són l’inici d’una cançó d’un intèrpret francés dels anys 60. Tenia per títol “El desertor” i seguia dient: “Acabe de rebre els meus papers militars per anar a la guerra, abans de divendres que ve. Senyor president: jo no la faré, jo no vull la guerra, que mata les pobres gents…” I el protagonista de la història hi desertava.

“Senyor president” diuen també, sense haver de ser desertors, els ciutadans que, durant aquests dies estan remeten a Aznar cartes contra la guerra (veure http://www.antelaguerraactua.org). També dirigides al senyor president van altres expressions de refús, com els milers d’actes que el passat dia 30, “Dia Internacional de la Pau”, es varen realitzar en la immensa majoria d’escoles de la immensa majoria de pobles i ciutats valencians. I continua el refús en els manifests, concentracions i representacions que, com bolets que naixen ací i enllà, estan protagonitzant grups ciutadans diversos al llarg d’aquests dies. Sense oblidar l’imaginatiu i contundent acte de l’entrega dels Premis Goya que ens fa pensar que mai la gent del cine havia protagonitzat un paper tan savi i tan rellevant. “Senyor president…” han dit també tots els grups polítics, excepte el PP, en el parlament espanyol mentre manifestaven oposició a la guerra. I novament els actors i actrius dient-ne “no” dins del mateix hemicicle. Altres gents cridarem “no” pels carrers, en els milers de manifestacions simultànies que es faran dissabte que ve en moltes capitals i ciutats europees. També a Castelló, València i Alacant.

“Senyor president: des que vaig néixer he vist anar a la guerra molts pares, he vist plorar llurs infants, he vist les flors marcir-se… Jo no hi aniré” Ho deia una cançó dels anys 60 del segle passat.