Article

Terres cremades

Levante EMV.

L’any que ha passat ha sigut plovedor i la pluja ha deixat la seua emprempta vivificadora en a la terra. Fonts que anys arrere havien estat eixutes, al llarg de la primavera d’enguany han tornat a brollar i han mantingut l’aigua  durant l’estiu, mentre els colors verds anaven escampant-se per muntanyes i valls i convertien alguns racons d’aquest maltractat País en paradisos menuts. Els incendis feia temps que no colpejaven fort i la recuperació d’espais naturals i de llocs abans degradats, anava fent el seu camí. Això, unit a l’aturada d’agressions urbanístiques, afegia al nostre territori  biodiversitat i bellesa.

Però en arribar setembre, quan l’estiu és a punt de dir adéu, la  terra ha tornat a ser maltractada: un vent de ponent ha omplit de flames algunes muntanyes nostres, pintant-les després amb la negror de la mort. Un vent de ponent aprofitat per l’acció humana, perquè diuen que els incendis han sigut  provocats, que mans irresponsables o criminals els han produït. Quina tristor! Perquè segurament hi ha incendis imprevisibles fruit de fenòmens meteorològics o de fets incontrolables. Però diuen els entesos que la major part de focs que es produeixen podien haver sigut evitats, precisament per això, perquè responen a causes humanes. Són accions o omissións i fetes de manera  conscient o inconscient, però sempre amb resultats dramàtics. Perquè al nostre territori, qualsevol desaparició de flora o de fauna i qualsevol acció erosiva esdevé d’una gravetat especial, ja que molts dels nostres ecosistemes ja estan degradats de manera important. I, fins a quin punt en som conscients la totalitat dels ciutadans? De quina manera les institucions responsables fan una política forestal adequada? I, una cosa molt important: què i com fan per lograr la conscienciació de tota la població en la defensa del medi ambient?

Fa temps que vivim d’esquenes a la natura. I aquest viure d’esquena ha conduït a viure-hi en contra, a considerar-ne la destrucció gairebé com a natural, Som irresponsables i estem destruint la nostra pròpia casa. I en eixa destrucció i en eixa insensibilització no són innocents les polítiques aplicades sobre el territori. Les polítiques depredadores, l’urbanisme del tot val.