Article

Any internacional de l’arròs

Levante EMV.

A la vora de l’Albufera els camps d’arròs encara es mostren eixuts i la terra marronosa espera l’aigua que els convertirà en miralls del cel per uns mesos. Després semblaran immenses catifes, primer verdes i més tard grogues fins que l’arròs madurarà i s’escamparà arreu l’olor a palla tendra. He pensat en aquest bell espectacle anual quan he sabut que la FAO ha declarat enguany “Any internacional de l’arròs” amb la finalitat, supose jo, de destacar el paper important d’aquest cereal en l’alimentació de gran part de la humanitat i en l’economia de molts països. Mentre remarca que per a d’ací a vint-i-cinc anys serà necessari que la producció augmente un 30% per oferir l’aliment que cal a la població del món.

Arran d’aquestes informacions m’han vingut al pensament tot un seguit de preguntes referides a l’arròs, com ara: quina importància té en l’economia valenciana? Quines investigacions i quins avenços tècnics s’hi apliquen per millorar-ne la producció? Quin paper juga aquest conreu en el deteriorament o la preservació dels ecosistemes? Jo sé que hi ha llauradors que treballen de manera que el conreu siga compatible amb la bona conservació del mediambient però no sé si aquest és un aspecte generalitzat, ni si reben els ajuts econòmics que hi calen. Tampoc no sé de quina manera pot afectar als arrossars el Pla de desprotecció de l’Albufera que els responsables polítics pretenen dur endavant. Però el ben cert és que la cultura de l’arròs, tan present en la nostra tradició agrícola i culinària, hauria de ser contemplada des d’una perspectiva de memòria col.lectiva alhora que des d’uns plantejaments moderns i de cara al futur. Caldria contemplar el vessant econòmic i el vessant mediambiental. I, tot plegat, definir quina aportació es pot fer a les necessitats d’arròs que hi ha al món. És l’any internacional de l’arròs i ens trobem en el moment que els camps tot just van a iniciar el bell l’espectacle de colors i olors del seu cicle anual.