Sau

Levante EMV. 23 de Febrer de 1999

“…Que la vida va de pressa, i sento com se m’escapa de les mans” deia Carles Sabater, cantant del grup Sau en la cançó Poemes i promeses. I a ell se li ha escapat la vida per a no tornar mai més, fa pocs dies, el 12 o 13 d’aquest mes per la nit. Potser acabava de cantar allò de “…si ets un llunàtic i estàs espantat, si vius als núvols i estàs deprimit, si la boira ja t’ha acompanyat, cada dia en algun lloc, pots pujar al tren de mitjanit“. I mentre aquest tren se l’ha endut a un llarg viatge, la tristor s’ha instal·lat als ulls de molts dels qui ens quedàvem. També dels meus, malgrat que jo no el coneixia més que a través de les gravacions de la seua música i de dues actuacions en directe que hi havia presenciat. Però la seua mort m’ha causat consternació, com si d’una persona pròxima al meu entorn d’amistats es tractara.

Vaig conèixer les cançons de Sau fa sis i set estius, quan les meues filles, adolescents, les feien sonar durant tot el dia. A través d’elles vaig captar unes lletres poètiques que em van agradar i una música que m’arribava. En les actuacions en directe del grup em vaig contagiar del magnetisme que transmetia perquè Sabater unia una magnífica expressió corporal en les seues giravoltes per l’escenari que, com danses rituals, omplien de sentiments, emocions i sensacions els cossos i els esperits.

Poc després vaig mostrar algunes cançons de Sau als meus alumnes de tretze i catorze anys i de seguida hi van quedar atrapats perquè aquest grup de rock ha tingut la virtut d’arribar per igual a gent jove i a gent madura. Potser inconscientment, ha realitzat la important tasca d’aproximar generacions.

I ara, en una freda nit de febrer, Carles Sabater se n’ha anat i “tot té un breu matís de gris, i és per això que em sento trist“.

Segurament les seues cendres escampades al vent compliran el seu desig de tornar a Sau i ja no caldrà que cante allò: “Necessito descansar, és hora de tornar. De camí no pararé, vull tornar a veure la meua gent… Me’n vaig, me’n torno a casa, me’n vaig, me’n torno a Sau…“. Per a ell, el meu petit homenatge.