Universitat d’estiu de l’Horta

Levante EMV. 26 de Juliol de 2011

Des de dijous passat i durant quatre díes, tingué lloc a Quart de Poblet la “Novena Universitat d’estiu de l’Horta”. La primera d’aquestes, va ser a juliol de 2002 a La Punta. Aquell fón un acte més,-entre els molts que s’hi van fer- de defensa aferrissada i dramàtica d’aquella horta que diverses administracions (ajuntament de València, el Port, Ministeri de Foment i Generalitat) van voler fer desaparéixer en base a un suposat interés general que mai no s’ha donat.

Com un acte més de resistència pacífica front la destrucció de La Punta, l’any 2002, l’associació de veïns “La Unificadora”, “Per l’Horta” i entitats relacionades amb l’agricultura, van dur a terme activitats informatives i camps de treball al voltant de l’horta que foren seguits per un nombrés grup d’assistents. Les sessions van tindre lloc a l’Església i en mig de camps assolats, entre grues que tombaven cases i desfeien conreus, voltats d’agents judicials i policíes que teníen l’encàrrec de desallotjar els habitants que resistíen. Aquella “Universitat d’estiu” va constituir una magnífica lliçó de dignitat i estima per la terra que, en altres circumstàncies però amb el mateix esperit, té continuïtat cada any.

Perquè la destrucció continuada de l’horta de València a causa d’una urbanització salvatge i unes infraestructures i uns serveis caòticament innecessaris, és d’aquelles actuacions que mostren un model urbà depredador de territori i menyspreador del propi patrimoni i un model econòmic d’enriquiment ràpid per a alguns però de pà per a hui i fam per a demà per a la majoría. I també mostren la manca de cultura, de sensibilitat i de creativitat dels responsables polítics, ja que l’horta de València és un espai característic que constitueix un cinturó verd de la ciutat i part del seu pulmó verd, alhora que conforma un paisatge agrari gairebé únic reconegut com a tal en l’Informe Drobis de l’Agència Europea del Medi Ambient.

L’horta conté història, sistemes de reg propis i arquitectura singular. És una reserva d’aliments de qualitat i és biodiversitat. Hi ha maneres diferents de fer rendible l’horta, que els administradors no hi han explorat. El veritable “progrés” exigeix que se salve tota la que encara ens queda.