Abusos urbanístics

Levante EMV. 4 de Maig de 2004

Són com voltors que cerquen la pressa. I la seua pressa sempre és el territori A l’horta i al secà, a la costa i a l’interior el negoci de la construcció ha generat uns personatges sinistres que, emparant-se en una llei Reguladora d’Activitats Urbanístiques i amb la connivència de les administracions van matant a poc a poc la terra. Ho deia aquest diari fa uns dies: unes constructores estan comprant espais d’horta protegida per deixar-los erms i afavorir així el seu deteriorament. Entretant, l’Ajuntament de València fa via cap a la desprotecció de l’horta i permetrà construir en llocs “degradats”, és a dir, en els llocs que prèviament algú intencionadament ha degradat. Així d’indecent. I passa igual per tot arreu: les constructores contacten amb propietaris de terres per comprar-les i els creen expectatives d’enriquiment amb l’anunci de properes construccions. Els terrenys poden ser rústics, o susceptibles d’una protecció però ells afirmen que l’ajuntament en qüestió els requalificarà I hi van implicant uns i altres. Si arribara la situació de no requalificació, dirien que l’ajuntament en qüestió està contra el progrés i contra la gent. I llançarien més pressions a favor del seu nefast projecte. Amb raó fa uns mesos, en un congrés celebrat a València un jurista alertava que en els afers relacionat amb la construcció es produeix un alt grau de corrupció.

D’aquesta manera, el negoci de l’urbanisme salvatge s’ha apoderat de l’economia del nostre país com un monocultiu i això no és beneficiós ni a mig ni a llarg termini. Cal una diversificació dels recursos econòmics alhora que una protecció sensata del medi ambient. Perquè el pastís s’acaba. De manera bròfega però gràfica ho diu un refrany valencià: “qui tot s’ho menja d’una menjada, tot ho caga d’una cagada“. I després, quan no quedarà res, què farem? Cal fer fora els voltors.