Tele-fem

Levante EMV. 17 de Febrer de 2009

És porqueria, és d’una indignitat inqualificable el tractament que fan algunes cadenes de televisió sobre successos dramàtics. Fa uns dies vaig vore a Tele 5, l’anunci d’entrevista que farien en la Noria a un jove que quan era adolescent, havia matat els seus pares i ara és notícia perquè anava a participar en un reality d’una altra cadena. No vaig gosar engegar la Nòria perquè em causa desgrat el programa i el seu presentador i no sé com va anar el tema, però sé que també es va parlar d’un altre presumpte assassí, el de la jove sevillana, que justament aquell dia havia sigut detingut. Ara he vist anunciat que també Tele 5 transmetrà una entrevista “en exclusiva” no sé sí amb aquest presumpte assassí o amb el seu còmplice.  I per acabar-ho d’adobar, en un altre espai de la mateixa cadena entrevistaran Fernando Garcia, pare d’una de les xiquetes d’Alcàsser assassinades fa 16 anys. La manca d’ètica està servida.

Amb tot l’esmentat s’està contribuint a la degradació dels mitjans de comunicació, a la degradació de la moral ciutadana, a la degradació de l’educació i de la imatge dels i les adolescents. I això no és llibertat d’expressió, és brutícia. Amb aquests fets televisius, estan premiant els assassins, perquè els concedeixen notorietat, els converteixen en uns “famosos” més dels que es passegen pels “platós” i damunt els paguen.

Amb el “cas Alcàsser” es va iniciar, fa setze anys, una manera deplorable de tractar els drames humans en els mitjans de comunicació: s’utilitzà la gent més feble, és faltà el respecte a les víctimes i ens feren sentir més dolor a les persones que les estimàvem. I es perdé una bona ocasió d’encetar un debat ciutadà, raonat i seré, sobre la violència i les seues causes, sobre la problemàtica del món adolescent i sobre altres qüestions interessants relacionades amb els fets. Quina ràbia!