Article

Carrer Erudito Orellana

Levante EMV.

Heu passat pel carrer Erudito Orellana de València? Si podeu, no deixeu de fer-ho, vos proporcionarà una sensació agradable de frescor. A la primavera, a l’estiu, a la tardor, el carrer és cobert per un espés tunel verd. Bé, ara el túnel ja no és tan espés ni tan verd. Ara hi predomina el color groc perquè les rames dels arbres que s’abracen d’una vorera a l’altra, creadores del tunel en qüestió, van despullant-se de fulles per tal que al ple de l’hivern hi puga travessar el sol. És poc el temps que l’arbre roman nuet perquè les nostres primaveres s’avancen cada vegada més i les nostres tardors -o primaveres d’hivern, com vulgueu dir-los- es retarden a muntó. Per això cada any, hi ha uns vuit mesos de tunel verd al carrer Erudito Orellana. I passar-hi és un plaer.

Jo vaig viure en eixe carrer durant més de vint anys. Hi vaig passar infància, adolescència i un temps de l’etapa jove. Hi vaig vore plantar i créixer els arbres. Alguns morien i uns altres pujaven esquifits. Supose que al llarg dels anys n’hauran replantat uns quants però el resultat és l’esplèndid tunel verd, l’ombra extrordinària que a l’estiu mitiga la calor apegalosa.

Per què a València no hi ha molts carrers plens d’arbres que formen un tunel d’ombra Per què la major part d’arbres de carrer hi són menudets i poc creixedors? Per que hi ha tants carrers i avingudes que a l’estiu semblen deserts d’asfalt?

Fa unes setmanes vaig agafar un taxi per anar cap a Pérez Galdós. Haviem d’anar pel carrer Angel Guimerà però el taxista es va desviar un poc i entrà per Erudito Orellana. “És el carrer de València que més m’agrada —em va dir— no sap el taxi com ho agraix”. I jo vaig pensar que m’agradaria que València fora tota ella, una ciutat de taxis i de peatons agraïts, plena de racons verds que a l’estiu regalen ombra.