Consciències fredes

Levante EMV. 28 de Novembre de 2006

Tal vegada serà com una albufera. O simplement serà mar. I sobre l’aigua, com illes estrafolàries, potser sobreixiran les moles de ciment que actualment constitueixen la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València i els gratacels i la part de dalt del nou estadi del València C.F, S. A.

Els nostres nets i rebesnets tal vegada hauran d’haver fugit cap a terres interiors. Seran uns de tants entre els milions de refugiats del canvi climàtic al món. Què quan passarà això? Potser d’ací a cinquanta anys o d’ací a cent? Diuen que segur que abans de dos-cents anys. Els ecologistes fa temps que ho preveuen, però ja se sap, aquests són gent que els agrada fastiguejar. Molts científics també ho havien escrit, però amb lletra menuda. Ja se sap, a aquests els paguen els grans. La gent del carrer ho intuíem, – uf! quina calor fa! – però nosaltres som ignorants. Ara hi ha l’informe Stern.Al Gore, fa bandera contra el canvi climàtic, pel·lícula inclosa. El tema ja està als mitjans de comunicació i ningú diu que no: l’escalfament del planeta Terra, de conseqüències greus, és una realitat.

Però pocs responsables polítics prenen mesures. “No hi ha que espantar la gent”, diuen. “No hi ha que espantar el capital”. Que continuen llençant CO₂ a l’atmosfera? Visca! Que continuen construint vora mar? Visca! No cal que s’estalvie energia, ni aigua, ni res, que si s’estalvia no hi ha guanys.

La Terra s’escalfa sobre unes consciències fredes i molts dels qui tenen poder polític o econòmic actuen amb una irresponsabilitat criminal. “Mentre el carro roda, fa soroll”, pensen. El demà… ja s’apanyaren els del demà. Potser la cimera de Nairobi, haurà posat un granet d’arena en la solució?

I alguns segueixen governant de la mà de l’espectacle i fent obres faraòniques inútils perquè la placa on diu que varen inaugurar aquella cosa, ningú no la llegirà. Estarà al fons de la mar.