Creus

Levante EMV. 8 de Desembre de 2009

Jo crec que deu haver molt poques escoles públiques que mantinguen la creu com a símbol visible. Des que amb l’aprovació de la Constitució es va fer efectiva la llibertat religiosa, – i moltes escoles ja abans- la majoria de centres van enretirar de l’espai públic les simbologies religioses (també les polítiques) amb la qual cosa es finiquitava el nefast nacionalcatolicisme, que doctrinàriament havia dominat el món de l’ensenyament fins ben entrada la transició política.

Tal vegada en algun centre públic, hi ha hagut persones remises i hi han conservat la creu fins l’actualitat. Si és així, incompleixen la Constitució i no respecten el dret a la llibertat religiosa. Perquè l’escola pública és l’escola on han de poder anar i ser respectades totes les persones, creients o no o pertanyents a qualsevol religió. Imposar uns símbols d’una religió concreta i ignorar els de les altres o menysprear simbòlicament els no creients, suposa marginar les opcions personals diferents.

Pel que fa a les escoles privades que no reben subvencions públiques i tenen un ideari religiós, és evident que els qui hi assisteixen, paguen el seu ensenyament i, si més no, no refusen l’esmentat ideari. És lògic per tant, que utilitzen en els seus espais –que són espais privats- els símbols que els identifiquen. Però un cas diferent el constitueixen les escoles concertades, que són sostingudes amb els diners de tots. Aquestes haurien de regir-se pels mateixos plantejaments que els centres públics ja que, per llei, estan obligades a admetre tot l’alumnat seguint els mateixos criteris que l’escola pública. No obstant, en el moment actual, els col·legis concertats poden dotar-se d’un ideari religiós i, en conseqüència, poden exhibir públicament els símbols corresponents. Per als qui no comulguen amb l’esmentat ideari, es plantegen dues opcions: d’una banda, si s’escolaritzen en aquests centres i cada dia conviuen amb aqueixa situació de confessionalitat, viuen una coacció permanent. D’altra banda, la confessionalitat actua també com un important element dissuasori per a que no acudisquen a eixos centres els qui no vulguen acceptar el seu ideari i símbols, produint-se així, una injusta selecció de l’alumnat.