Laïcisme
Levante EMV.
Durant aquests dies s’ha fet pública la sentència judicial que, després d’onze anys, dóna la raó a una professora de Religió que l’arquebisbe havia acomiadat de la seua feina per haver-se casat amb un home divorciat. La sentència esmentada, a més d’exigir la readmissió d’aquesta professora de Religió, exigeix també que se li abonen totes les mensualitats que ha deixat de percebre durant aquests onze anys. Fins ací tot pot semblar lògic. El destrellat es fa evident quan resulta que és l’Estat -tots nosaltres, vaja- i no l’Església qui ha de pagar a la professora tot el que se li deu.
El despropòsit és el següent: l’Església contracta el professorat de Religió segons els seus criteris i sense la intervenció de ningún organisme oficial. Però els sous d’aquest professorat corren a càrrec de l’Estat. I si l’Església comet irregularitats laborals, les penalitzacions judicials que li pertoquen per eixe motiu, també les paga l’Estat, que res n’havia tingut a vore. La conclusió evident és que això no passaria si hi haguera una separació clara d’ambdós institucions, és a dir, un Estat laic. En un Estat laic, l’Església exerceix el seu dret a ensenyar i adoctrinar utilitzant els seus propis mitjans i l’Estat atén el dret de tots els ciutadans i ciutadanes a rebre una educació, creant i mantenient unes institucions educatives vàlides per a tothom, respectuoses amb totes les confessions i creèncìes però sense privilegiar-ne cap, per tant laiques.
Però a Espanya, l’Església catòlica fa anys que té privilegis en virtut del Concordat signat entre aquesta i el règim franquista. Posteriorment, ja en el règim democràtic, els acords haguts han mantingut els privilegi i els governs del PSOE també han sigut generosos en el finançament eclesial. Com a mostra els darrers pressupostos: en el Reial Decret –llei de 20/2011, de 30 de desembre, en fer referència a la financiació de l?Església Catòlica s’assenyala que “…Durant l’any 2012 l’Estat lliurarà, mensualment, a l’Esglèsia Catòlica 13.266.216,12 euros, a compte de la quantitat que ha d’assignar a l’Església en aplicació d’allò disposat en los apartats u i dos de la disposició addicional divuitena de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de Presupostos Generals de l’Estat per a l’any 2007…”
Caldrà escoltar els qui exigeixen un estat laic.