Idols i negocis

Levante EMV. 1 de Setembre de 2009

El mateix dia que a l’altra banda de l’Atlàntic se celebrava el funeral pel cantant Michel Jackson, a la banda d’ací de l’oceà en l’emblemàtic estadi Santiago Bernabeu, es produïa l’entronització del futbolista Cristiano Ronaldo. Els separaven molts quilòmetres de distància, diferències personals i de trajectòria entre els personatges idolatrats i en els àmbits respectius d’actuació, però estaven units per un mateix món de negocis impressionants que utilitza recursos semblants entre els quals està la fabricació d’ídols i l’espectacle.

En el cas del cantant, té un sentit el muntatge realitzat per als seus funerals. La seua mercantilitzada vida s’havia desenvolupat bàsicament entre els escenaris i els estudis de gravació, entre música i aplaudiments entregats. Sense negar la seua qualitat professional, diríem que la seua vida va ser un espectacle continuat que es va perllongar en els seus funerals i ha continuat alimentant negocis després de la seua mort.

El cas de Cristiano Ronaldo té altres matisos perquè es tracta de convertir-lo en un ídol viu, un jove apolini, fort i bell. Però, també a partir de les seus qualitats (futbolístiques) hom vol fer d’ell una mena d’home elegit pels deus, en aquest cas no per salvar un poble sinó per salvar el Real Madrid (i els negocis ingents que se’n deriven).

La posada en escena de la seua presentació tingué molt de cerimònia religiosa de masses. Perquè, com alguns comentaristes han destacat, l’escenografia, les veus, la música de Puccini, tot, feia pensar en un Olimp modern amb el déu principal i el gran sacerdot (Florentino) oficiant per al poble. O, pensant en católic, era com quan els darrers papes han viatjat arreu del món per trobar-se amb les masses de fidels seus i han oficiat misses en algun estadi i la gent ha cantat i ha fet crits d’adhesió i joia. No de bades l’acte s’hi va iniciar amb la intervenció de l’ambaixador del Vaticà.

És que, en un món dur ple de ciutadans anònims i d’incerteses, sembla que la gent necessite ídols i cerimònies a les que agarrar-se per sentir-se algú. I per viure emocions, encara que aquestes siguen prefabricades i mercantilitzades a profit d’algú.