Reis Mags i infància

Levante EMV. 11 de Gener de 2011

Resulta curiós la unanimitat amb què tota la gent manté per als xiquets i xiquetes el mite dels Reis Mags. Persones de qualsevol lloc i condició solem mantindre una mateixa actitud al respecte: procurar que les criatures conserven la creença en tot el que suposa la festa dels reis. I per a això hom actua amb una sèrie de complicitats com ara avisar-se quan s’està parlant del tema i hi ha xiquets davant, recrear la història i intentar aportar-li versemblança, parlar-ne… Fins i tot, els mitjans de comunicació hi mantenen el joc incorporant els actes i l’ambient del Dia de Reis als noticiaris que infomen de la realitat diaria i dotant la informació del mateix llenguatge i tractament que les altres notícies.

A què es deu tant de consens i tanta complicitat? A la pràctica d’un costum? A la necessitat de connectar amb la pròpia infància de cadascú? Al gust per “fer teatre”? A una consciència real de defensa dels drets i de les il·lusions dels infants? De tot n’hi haurà, supose, però jo voldria incidir en aquest darrer aspecte. Perquè si tothom respectara el món infantil i fórem conscients de les necessitats de xiquets i xiquetes per al seu creixement físic i psíquic, moltes coses hauríem de canviar en la nostra societat, tant a nivell individual i familiar, com a nivell d’actuacions cíviques i de polítiques institucional. A nivell individual, cada persona procuraria no ser un mal exemple per a les criatures i mantindria actituds respectuoses amb les ciutats, amb el medi ambient, amb l’altra gent… A nivell familiar s’organitzaria el temps i la convivència pensant en els xiquets (que no en els seus capricis) i en la seua educació i felicitat. D’altra banda hi hauría moviments cívics que reivindicarien un món més adequat als infants i les polítiques públiques dissenyarien espais infraestructures i activitats, afavoridores de l’educació. I el consumisme no seria la base sobre la que s’organitza tota la vida, com ara passa.

Hauriem de parlar més de tot açò. Per començar tinguem clar que els xiquets i xiquetes necessiten afecte, necessiten jugar i aprendre, necessiten l’exercici físic i moure’s amb llibertat i seguretat, necessiten imaginar, i crear. I cal que els adults siguem per a ells i elles uns bons models.