Article

Torres

Levante EMV.

Si aneu des de València cap al sud per l’autovia d’Albassete, a pocs quilòmetres, allà on s’acaba la comerca de l’Horta i comença la de la Ribera, trobareu dues torres que es miren cara a cara. La de la dreta és la torre musulmana d’Espioca. La de l’esquerre és la torre del centre penitenciari de Picassent. La de la dreta és una torre guiata construïda fa més de vuit-cents anys per tal d’evitar l’entrada per mar i protegir València d’invasors no desitjats. La de l’esquerre és una torre guiata construïda a les darreries del segle XX per tal d’evitar l’eixida per terra, dels presoners.

La torre musulmana d’Espioca roman abandonada i el seu camí en el temps la porta cap a la desfeta, davant el desinterés dels qui l’haurien de preservar com a patrimoni històric. A l’altre costat, la torre de la pressó roman nova, intacta, preparada per a continuar durant anys el seu camí en el temps.

Torre Espioca ens recorda una societat turbulenta, d’invasors i d’invadits, de rapinyaires, de violències de persones contra persones. En tant que la torre penitenciària  no deixa que oblidem que hi ha una societat sòrdida d’agressors i d’agredits, de drames humans, de misèries i de privacions de llibertat.

Les dues torres guaita, cara a cara, marquen el pas de l’Horta a la Ribera. Desitjaríem que foren això, simples fites geogràfiques, mollons que assenyalen camins. Torre Espioca, obsoleta en la seua funció, la voldríem restaurada i millorat el seu entorn que hauria de portar-nos la memòria d’un temps d’alqueries musulmanes, de jardins aromàtics i de llargues mirades a la mar. Torre Penitenciària, la desitjaríem en desús perquè somniem que el temps de violències i de privacions de llibertat s’acabarà per sempre més i no caldran ni reixes ni presons.

Seria bo que les dues torres que es miren cara  a cara i apunten al cel, restaren companyes de camins i que obrint dreceres entre l’Horta i la Ribera assenyalaren temps futurs de plàcida convivència mentre vigilen l’ample mar verd dels tarongerars.